Castellanos: "Podem aspirar tranquil·lament a lluitar per entrar a Europa"

Dimarts va ser el millor dia de la seva vida?

No sé si el millor, però un dels millors segur. I no només meu, també pels companys, la gent de Montilivi i la meva família. Estic orgullós d’haver pogut marcar quatre gols al Madrid i òbviament és un dia per recordar. 

A què es pot comparar una alegria així?

No pas a gaires coses. No he tingut la sort de ser pare i sent tan jove, és una de les coses més boniques que m’ha passat en el futbol. Juntament amb quan em vaig posar la samarreta de la selecció argentina, que és el més bonic. 

Com ho va celebrar?

Vaig estar a casa, tranquil, amb els meus germans i amics. No vaig poder dormir gaire i vaig estar despert fins a les tres o les quatre de la matinada llegint missatges i les xarxes. Era increïble veure el meu nom per tot arreu.

I al matí, mentre esmorzava, ja era conscient del que havia fet?

Sí. Va ser tot ben boig. No vaig parar de respondre missatges mentre esmorzava i encara ara ho faig. De fet, el mòbil va rebentar i tot. Al vestidor se’m va clavar quan se’m va connectar amb el wifi de tantes notificacions que entraven al final del partit. 

Quants missatges va rebre?

Uff, moltíssims! Només de whatsapp més de 300. 

Va marcar un pòquer amb en New York City l’any passat. Algun cop ha fet més de quatre gols?

No. Mai. Com a molt els quatre amb el New York City i ara amb el Girona.

D’entrevistes segur que mai n’havia fet tantes...

Entre ahir i abans-d’ahir moltíssimes. El mòbil no para de sonar-me. Són coses boniques que passen i es fan amb totes les ganes.

Fins i tot va ser portada a l’Olé. Què diuen a Mendoza?

És una il·lusió especial. També sortir a portades de grans diaris esportius d’aquí. Em quedarà marcat per sempre. A casa meva estan molt orgullosos de mi, igual que jo d’ells. El mendozino és molt dels seus. He rebut missatges molt bonics d’amics i família.

Algun missatge que li hagi fet especial il·lusió?

No...Tinc molt bona relació amb tots els meus excompanys i sempre rebo inputs bonics de tothom.

Pep Guardiola o Lionel Scaloni li han dit res?

No. Encara no. (Riu).

Viure nits com la de dimarts, era un dels seus somnis quan va venir a Europa?

Sí. Se somia sempre jugar contra el Barça o el Madrid amb desig i ànsia durant la temporada. Poder marcar era un somni. Mai ho hauria imaginat i després, de cop i volta, va i en faig quatre. Encara va ser més gros.

Feia molts anys que cap jugador del Girona feia quatre gols en un partit. Vostè ho va fer contra tot un Madrid. És conscient que és part de la història del club o encara no?

Potser encara no. D’aquí a un temps ho assimilaré i ho gaudiré encara més. 

També ja té un lloc guardat al museu dels horrors del Madrid, al costat de Lewandowski, Milito, Messi, Dertycia o Juninho Pernambucano, entre altres. 

Ser al costat de grans jugadors així no passa sovint. Jo continuo sent el mateix perquè això no em canviarà, ni de bon tros. Això em servirà per continuar treballant i mirar de ser millor. 

Qui fa un hat-trick s’endú la pilota. Amb un pòquer què li va tocar? 

Una pilota i un trosset de l’altra! (Riu). Fer un hat-trick ja era una cosa preciosa i el quart gol va ser la cirereta del pastís. 

El Girona està salvat?

Bé, sí... Estem en un moment dolç i havíem de guanyar el partit per escapar-nos de la zona baixa. Ara estem en una posició molt bona i podem mirar a Europa. 

Ha dit Europa?

Sí, perquè tenim una gran plantilla. Quan hi ha confiança en un equip i un vestidor que treballa bé, es pot aspirar tranquil·lament a més. 

Acabar entre els deu primers li semblaria poc?

Ara hi som i òbviament estaria bé. Cal ser humils, però també vull ser realista. Veig en el dia a dia que podem aspirar a Europa tranquil·lament perquè tenim la classe de jugadors i l’estil de joc per ser-hi. 

Festassa històrica a Montilivi (4-2)

Què li va dir Stuani al final del partit? 

Es va posar molt content, com tots. És el capità i m’anima molt perquè tots dos som davanters. Em dóna consells i m’ajuda. Té molta experiència i quan parla, pel que representa pel Girona i a l’àmbit mundial, és per gaudir-ne. Aprenc molt cada dia amb ell. 

Algun company li va dir res que quedés gravat?

Tots! Es van sorprendre molt de poder guanyar i fer quatre gols al Madrid. L’Arnau em va enviar un missatge molt bonic donant-me les gràcies pels gols. Estic content de poder ajudar un noi tan jove i fer-lo feliç, perquè a més a més era el seu aniversari. 

Es va quedar la samarreta d’algú del Madrid?

No. No la vaig intercanviar amb ningú. Les meves me les vaig quedar. Una anirà segur cap a Mendoza per la meva mare i l’altra serà per mi. 

A la llotja hi havia el seleccionador espanyol espiant Arnau. Qui sap si Scaloni també va veure el partit?

No ho sé...Segur que el va veure moltíssima gent. Seria un somni vestir la samarreta de la selecció. Hi ha jugadors boníssims. Jo estic preparat. Cal ser-hi en el moment just per fer el pas. Som campions del món i tenim el millor.

Ja duu dotze gols. Quants confia fer-ne d’aquí a final de temporada?

Vaig pas a pas. Miraré de marcar tots els que pugui. No em poso cap sostre ni objectiu. Si són, dos, tres o quatre, benvinguts siguin. 

I el futur del Taty Castellanos on li agradaria que fos?

Ui. Encara falta. Vull acabar bé i tranquil l’any. Tot vindrà.  

Li agradaria repetir cessió si fos el cas?

El Girona és el club que m’ha ajudat, m’ha dut a Europa i on he pogut escalar com a professional. Estic molt còmode amb la gent i el club. Sóc feliç i estaré aquí fins que toqui. 

Com li agradaria ser recordat?

És agradable sempre deixar alguna cosa als clubs on he estat. M’agradaria que se’m recordés com una bona persona. 

Què li suposa veure nens per Girona amb la seva samarreta i fent el seu gest amb els dits a la cara per celebrar gols?

És un somni que la mainada copiï les meves celebracions. M’emociona, realment. El gest no és res de l’altre món. Vaig començar a fer-lo a l’Uruguai amb uns amics i llavors a Nova York vaig continuar. I fins ara. 

Una bona estona i uns quants secrets amb Castellanos i Riquelme

Com es motiva abans dels partits?

Miro de relaxar-me i meditar la nit abans. Al partit estic tranquil. Em prenc mate i miro de sortir al camp amb el cap net. 

Les xarxes se les va tancar pels comentaris que va llegir després de l’ocasió fallada al Camp Nou o perquè no volia saber-ne res?

En general sóc molt autocrític amb mi mateix i sovint em quedo amb el dolent i no pas el més bo. Vaig decidir tancar les xarxes per mirar d’alliberar-me, potser, de comentaris negatius. No pas perquè hagués llegit res, sinó perquè volia enfocar-me en el meu entorn i estar amb els que realment m’estimen i volen el millor per mi. La vida s’ha de gaudir perquè ofereix moltes més possibilitats i no s’ha de fer tant de cas a les xarxes socials. Després al cap d’uns dies les vaig reobrir altre cop. No va ser per res de dolent, al contrari. Només tenia missatges de suport de gent del Girona o d’Argentina que m’estimen. El futbol et dóna revenges i contra l’Elx vaig poder marcar. Llavors tot el camp cantava el meu nom. Sé que la gent m’estima i em valora no només per fer gols sinó per la feina que faig per l’equip.

Influeixen tant les xarxes en l’estat d’ànim d’un futbolista o, en general, de la gent?

Sí. Depèn de la manera que ho encaixi cada persona. Vivim en una realitat en què les xarxes poden fer mal a les persones i als nois més joves. La gent no veu la feina que fem els futbolistes, com ens cuidem en el tema de l’alimentació i com no podem fer coses que la resta sí. Per això és primordial tenir un cercle íntim important.