Girona va tard per posar en funcionament la zona de baixes emissions

La llei estatal del canvi climàtic, que es va aprovar el 2021, indicava que tots els municipis de més de 50.000 habitants havien de tenir una zona de baixes emissions abans d’iniciar el 2023. Girona és una de les ciutats que hauria de disposar-ne, i que ja estigués en funcionament, però l’Ajuntament reconeix que no hi ha arribat a temps. Alguns aspectes ja estan força encaminats i definits, com és el mapa. Altres, en canvi, trigaran un temps a poder-se establir del tot i és per això que el consistori preveu que aquesta zona de baixes emissions no entrarà en funcionament fins a final d’aquest any o a principis del 2024.

Segons aquesta llei, a Catalunya hi hauria d’haver vint-i-tres ciutats on la zona de baixes emissions ja hauria d’haver entrat en vigor. Tanmateix, només funciona en tres, que ja tenien la zona abans que la llei de 2021 existís. Barcelona va ser la primera el 2020, i després s’hi van afegir l’Hospitalet de Llobregat i Sant Cugat del Vallès, mentre que Cornellà de Llobregat ha implantat la zona de forma parcial. Tot això, perquè també hi ha hagut una mica de controvèrsia, ja que no s’especificava prou bé si «abans de 2023» volia dir que hauria de funcionar ja l’1 de gener, o podria entrar en joc el 31 de desembre de 2023. Després que s’aprovés el Reial decret el passat mes de desembre, la cosa va quedar clara. S’havia de posar en marxa, com a tard, l’1 de gener. Tot i així, aquest incompliment no contempla cap sanció pels ajuntaments que encara no han posat en funcionament la zona, ja que això no s’especifica en aquesta llei estatal del canvi climàtic.

L’Ajuntament de Girona estima que la zona de baixes emissions suposarà un cost de 880.000 euros, la majoria finançats amb els Fons Europeus Next Generation. Tot això, per poder adquirir les càmeres que s’instal·laran a dinou punts de la ciutat i també pel programa informàtic de gestió. Aquests dos elements ja estan «força encaminats», detalla la regidora de Mobilitat, Marta Sureda. De fet, apunta que les càmeres sortiran a licitació aquest mes o el febrer.

19 càmeres controlant

En total, seran dinou càmeres que es col·locaran en diferents llocs per controlar que cap vehicle incompleixi les normes. I és que «hem de vigilar tots els carrerons on es pot fer la trampa», deia Sureda. El mes d’abril passat, el consistori va presentar el mapa on detallava la zona afectada. En aquest cas, s’inclou tot el Barri Vell i el Mercadal, però també tot el barri Devesa-Güell, el sector nord de Sant Narcís -Pare Coll i parc Central- i el nord de l’Eixample -des d’Emili Grahit cap al Mercat del Lleó-.

Per tant, les càmeres se situaran en el perímetre d’aquesta zona per controlar totes les entrades de la ciutat. En aquest sentit, la regidora de Mobilitat va posar dos exemples d’on es podrien situar aquestes càmeres. Una d’elles seria en l’encreuament entre el carrer riu Güell i el passeig d’Olot, al costat del pont del Dimoni, on comença la zona. D’aquesta manera, es podria controlar els vehicles que venen de Salt o de l’entrada sud de la ciutat. Per altra banda, també se’n podria instal·lar una altra al voltant de la rotonda de Països Catalans, ja que Emili Grahit està dins la zona. En aquest cas, es controlarien els vehicles que entressin a la ciutat des de La Creueta.

Les càmeres sembla que són un dels elements que van pel bon camí, igual tot el sistema informàtic que ha de gestionar la zona. Aquest funcionarà conjuntament amb les càmeres i s’encarregarà d’identificar tots els cotxes que entrin a la zona. Paral·lelament a tot això, el consistori també treballarà en l’ordenança tenint en compte el que es va debatre en el procés participatiu. És aquí on encara s’ha de fixar l’horari de funcionament de la zona o els vehicles que no poden entrar-hi. Un cop l’ordenança estigui redactada, s’haurà d’aprovar en el ple municipal. Serà després quan, per fi, es podran fer les primeres proves i comprovar si les càmeres i el sistema informàtic funcionen bé. D’aquesta manera, els terminis anirien cap a finals d’aquest any, quan es començarien a fer els primers simulacres.

Les restriccions

Durant el procés participatiu es van posar sobre la taula les prohibicions que hi hauria en aquesta zona de baixes emissions i també quines excepcions hi podria haver. «No està decidit», explica Marta Sureda i afegeix que «ho treballarem mentre redactem l’ordenança». Tot i així, sí que afirma que «s’ha de buscar un equilibri» entre assolir que la contaminació estigui per sota del llindar que marca la llei i que aquesta ordenança tingui «el mínim perjudici per les persones». Ara bé, la regidora de mobilitat detalla que els vehicles que «tenen tots els números» de no poder entrar a la zona són els que no tenen etiqueta ambiental.

Un Reial decret posa en context que hi ha quatre distintius ambientals en funció de l’impacte mediambiental que causa el vehicle. La classificació té com a objectiu discriminar positivament els vehicles més respectuosos amb el medi ambient i ser un instrument eficaç al servei de les polítiques municipals. Els quatre distintius són l’etiqueta B, l’etiqueta C, l’etiqueta ECO i l’Etiqueta 0.

Segons les dades revisades el mes de setembre de 2022, tributen a Girona un total de 68.581 vehicles. La majoria, 49.486, són turismes i autocaravanes, i 14.451 dels quals motocicletes i ciclomotors. D’aquest total, el 24,6%, 16.839 vehicles, no tenen etiqueta ambiental i serien els que ara mateix tindrien tots els números de no entrar a la zona de baixes emissions. L’informe, actualitzat el passat mes de setembre, detalla que el sector amb menys vehicles matriculats a Girona que no té distintiu és Montjuïc, amb un 13,8% de vehicles. Els sectors de Domeny Nord i Sud, Eixample Nord i Sud, Fontajau, Mercadal, Montilivi i Palau també estan per sota del 20%. Per altra banda, les Pedreres (55,9%) i Font de la Pólvora (60,6%) són els que tenen més vehicles sense distintiu.

La primera hora del matí i l’última de la tarda és quan hi ha més trànsit a la ciutat

Segons les dades que detalla l’estació automàtica de la XVPCA de Girona, quan hi ha més afluència de trànsit rodat a Girona és durant els dies laborables i en les hores puntes, a primera hora del matí, i a última de la tarda. Això, en estadístiques recollides entre octubre de 2021 i setembre de 2022. El trànsit rodat és la font emissora més important de diòxid de nitrogen, el gas contaminant. El límit establert per normativa és de 40 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic (μg/m3), i Girona mai ha passat aquest límit des que hi ha registres de l’estació el 2004. El màxim van ser 36 μg/m3 de mitjana el 2012. Des de llavors va anar baixant fins a situar-se als 20 μg/m3 l’any passat.

A Girona, les hores on es concentren més micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbics són entre les 9 i les 10 del matí de dilluns a divendres, quan es calcula de mitjana 35 i 34 μg/m3, respectivament. Entre les 19 i les 22 hores la xifra també supera els 30 μg/m3 els dies laborables. La mitjana diària entre dilluns i divendres entre octubre de 2021 i setembre de 2022 es va situar en 24 μg/m3.

Per altra banda, les hores en dies laborables amb menys concentració de diòxid van ser durant la matinada i el migdia. Mentrestant, els dissabtes van registrar de mitjana 20 μg/m3, tot i que les hores de més concentració, en aquest cas, se situen entre les 9 i les 10 de la nit, ambdues amb una mitjana de 20 μg/m3. Per últim, els diumenges van ser el dia de la setmana amb menys concentració de diòxid de nitrogen durant el període entre octubre de 2021 i setembre de 2022, amb una mitjana de 17 μg/m3. En aquest cas, l’hora amb més concentració va ser les 10 de la nit, amb una mitjana de 20 μg/m3, mentre que les més baixes van ser les 3 i les 4 de la tarda, totes dues amb una mitjana de 9 μg/m3.

Diferències per sectors

No tots els sectors ni carrers de Girona tenen la mateixa contaminació acústica o de gas. Des de 2010, l’Ajuntament de Girona té a la seva disponibilitat una xarxa semipermanent per avaluar els nivells de contaminació a la ciutat, tant de gas com en l’àmbit sonor. En dades de 2021 hi havia dos punts crítics que sobrepassaven el límit establert per normativa de 40 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic. És el cas de la ronda Ferran Puig i el carrer del Riu Güell. El primer, amb una mitjana de 45,5 μg/m3 el 2021, mentre que les previsions per l’any passat eren de 47,8 μg/m3. Per altra banda, el carrer del Riu Güell arribava als 42 μg/m3 de mitjana el 2021 i s’esperava que pel 2022 la xifra s’enfilés fins als 44,1 μg/m3. Els carrers de la Rutlla, Pont Major, de Santa Coloma i Joan Maragall, i la plaça Marquès de Camps també superaven els 30 μg/m3 de mitjana l’any 2021.

Pel que fa a la contaminació acústica, diferents indrets de Girona també superaven els valors límits ambientals segons les dades que va recollir l’Ajuntament l’any 2019. En aquest cas, un dels punts més crítics va ser la travessia del carrer del Güell amb el carrer Santa Eugènia. També l’encreuament del passeig d’Olot amb la plaça Europa, l’avinguda Ramon Folch o la plaça de Sant Feliu van ser punts que, el 2019, superaven els sons que podien alterar el benestar fisiològic i psicològic dels éssers vius.

Subscriu-te per seguir llegint