Graduats universitaris: salaris baixos i fuga de talent

La universitat no és una fàbrica d’aturats. Ho confirma un informe recent publicat per la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles), que destaca que el nombre de llocs de treball creats per a persones amb titulació superior creats l’any 2020, «amb una crisi profunda». No obstant això, en l’informe «La universitat en xifres» també mostren la cara B de fenòmens positius com una taxa d’ocupació més alta i una taxa d’atur menor entre els graduats: no es deslliuren de la precarietat laboral. Encara que al final, sosté l’informe, els salaris nets siguin «comparables» a la «majoria de països avançats», per a aconseguir-los «han de transitar durant els primers anys de la seva trajectòria laboral per ocupacions de baixa retribució».

L’anhel de major qualitat en els llocs de treball pot explicar que molts titulats facin la maleta per buscar-se la vida fora del país. Amb les dades recopilades en l’informe de la CRUE, que pren com a referència la promoció que va acabar els estudis l’any 2014 cinc anys després de titular-se en un grau o un màster, Catalunya se situa entre comunitats que té més percentatge de titulats treballant a l’estranger.

Fugida de talent

La denominada fugida de talent afecta més de vuit de cada cent entre els graduats i titulats de màster catalans. Les xifres situen a la comunitat de Catalunya només per darrera de comunitats com Astúries, Cantàbria o Galícia.

La CRUE no només recull quants titulats se’n van, sinó que examina quin grau van estudiar. «Per sobre de la mitjana», subratlla, se situen «la pràctica totalitat dels àmbits d’estudi dels camps d’Enginyeria, Informàtica i Ciències». Això resulta, destaquen, «contradictori» amb el «desfasament» existent en la cobertura de «perfils tecnològics de tota mena».

En examinar el perfil dels titulats que treballen en l’exterior passa quelcom similar. L’enquesta d’inserció laboral de l’Institut Nacional d’Estadística de la qual parteixen els rectors mostra que el màxim el marquen els graduats de Llengües, enginyeries, arquitectura o informàtica.

Precarietat

La CRUE al·lega que és «factible» que l’explicació al «desajust» entre oferta i demanda en perfils tecnològics «tingui a veure amb les diferències de qualitat i precarietat de les feines que ofereixen el mercat laboral espanyol i l’estranger». A l’altra banda, entre els titulats amb menys inserció a l’estranger, hi ha àmbits associats a l’«arrelament territorial i dependència funcional», cas d’Educació i Dret, assenyala el document. A part, emfatitza que si bé en l’«imaginari col·lectiu» es percep una «notable exportació» de professionals de Medicina i Infermeria, aquests «s’insereixen laboralment amb molta intensitat en el territori espanyol».

Amb els titulats en màsters es repeteix l’esquema: en global, són àmbits STEM els de major «intensitat» d’inserció laboral a l’estranger i aquesta tendència «pot revelar un dèficit de qualitat de l’oferta d’ocupacions en el mercat laboral d’Espanya».

De fet, en un altre capítol el document examina aquesta «qualitat» i conclou l’existència d’un «elevat nivell de precarietat laboral a Extremadura, Andalusia, Múrcia, Canàries, Cantàbria i Castella-la Manxa» ja que més del 35% dels graduats inserits laboralment ho està en figures de becari o amb contracte temporal».

Salaris

Segons l’informe, un 11% dels catalans que es va gradura el curs 2013-2014 cobra avui menys de mil euros nets mensuals, i fins el 39% té un salari menor als 1.500 euros mensuals.

Els graduats més precaris els trobem en les branques d’Arts i Humanitats, on un de cada tres cobra menys de mil euros i el 60% no arriba als 1.500. A continaució hi ha el sector serveis, on també més de la meitat segueix amb sous precaris. A Enginyeria és on millor es cobra. A penes un 5% menys de mil euros, però encara així gairebé un de cada tres enginyers cobra menys de 1.500 euros i la meitat dels llicenciats no arriben als 2.000 euros de salari. En graus vinculats als Negocis, Administració i Dret, la situació es repeteix, la meitat no arriba als 1.500 euros nets mensuals.

Formació continuada

Un dels reptes que es marca la nova Llei d’Universitats és impulsar la formació continuada, aspecte en el que les universitats catalanes no destaquen. Segons «La Universitat en Xifres», només el 8,4% de la població catalana d’entre 25 i 64 anys cursa algun ensenyament. És la taxa més baixa de tot l’Estat, on la mitjana se situa lleugerament per sobre del 10%.

La formació contínua que ofereixen les universitats a través de títols propis és molt important en aquest camp. Segons recull l’informe de la CRUE, a Espanya, un de cada cinc joves d’entre 25 i 34 anys i una mica més del 10% del total de les població adulta estava seguint o havia seguit una activitat formativa d’un títol no oficial en els últims quatre mesos quan se li va realitzar l’enquesta sobre la seva ocupabilitat.

La nova Llei d’Universitats planteja oferir programes de curta o mitjana durada, les microcredencials, per a les persones amb algun títol previ o amb un mínim d’experiència professional. La durada d’aquests cursos oscil·la entre els 4 i 30 crèdits ECTS, en funció de la formació oferida.

Subscriu-te per seguir llegint