Girona demana una pròrroga per crear la zona de baixes emissions

Havia de funcionar a principis d’aquest any segons la llei, però l’Ajuntament ha sol·licitat un marge al Ministeri de Transport fins al novembre de 2024

La rotonda dels Països Catalans és un dels límits de la zona de baixes emissions.

La rotonda dels Països Catalans és un dels límits de la zona de baixes emissions. / ANIOL RESCLOSA

Josep Coll

Josep Coll

L’Ajuntament de Girona ha sol·licitat al Ministeri de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana una pròrroga per implantar a la ciutat la Zona de Baixes Emissions (ZBE). El consistori ha demanat ara marge fins a l’abril de 2025 per enllestir la zona. En tot cas, aquest decret d’alcaldia que s’ha fet per demanar la pròrroga detalla que la ZBE començaria a funcionar el novembre de 2024, més d’un any i mig més tard del que s’hauria d’haver implantat segons la llei 7/2021 del Canvi Climàtic, que obliga que les ciutats de més de 50.000 habitants tinguin una ZBE.

En tot cas, un cop s’hagi posat en funcionament, encara s’haurà de passar per altres processos. És en aquest sentit que el decret d’alcaldia també detalla que la fi del contracte serà el març de 2025, quan es comprovarà que tot estigui en ordre. Mentrestant, el pagament final serà l’abril de 2025, la nova data de finalització prevista si el Ministeri accepta aquesta pròrroga demanada per l’Ajuntament.

El Ministeri va atorgar el maig de 2022 una subvenció a l’Ajuntament per crear la zona, que havia d’estar enllestida a finals d’aquest any, tal com exposa el decret d’alcaldia. Amb la pròrroga demanada per l’Ajuntament canvien els terminis i, en principi, l’inici de l’expedient de licitació de les obres havia de ser el setembre. Segons terminis, l’adjudicació de les obres es faria el gener del pròxim any, la formalització del contracte el febrer i es començarien les obres el mes de març.

La zona havia d’estar en funcionament a principis de 2023, tot i que l’equip de govern del passat mandat -Junts i ERC- va reconèixer que s’anava tard en la creació de la ZBE. Actualment, encara falta licitar l’obra per la creació de la ZBE, aprovar l’ordenança per l’aplicació de la zona i aprovar el projecte tècnic (sistema de control). Per tot això, l’Ajuntament va estimar un pressupost total de 800.778 euros. Amb aquesta quantitat de diners s’han d’adquirir les dinou càmeres que s’instal·laran en diferents punts de la ciutat per vigilar que cap vehicle incompleixi les normes i també el programa informàtic de gestió.

Gairebé 2 quilòmetres quadrats

L’abril de 2022, l’Ajuntament va presentar el mapa on detallava la zona afectada. En total, afecta un total d’1,93 quilòmetres quadrats de la ciutat, en els quals s’inclou el Barri Vell i el Mercadal, però també tot el barri Devesa-Güell, el sector nord de Sant Narcís -Pare Coll i parc Central- i el nord de l’Eixample -des d’Emili Grahit cap al Mercat del Lleó-.

L’àrea delimitada transcórrer pel carrer Emili Grahit i el passeig d’Olot fins a l’encreuament amb el carrer del Riu Güell. Un cop allà passa per l’avinguda Josep Tarradellas fins a arribar a l’altura del Palau de Fires i l’Auditori, per transcórrer després pel passeig de la Devesa per la part més pròxima al riu Ter fins al pont de Pedret. Llavors agrupa gran part del Barri Vell i un cop arriba a plaça Catalunya, ressegueix el riu Onyar fins a tocar, de nou, amb Emili Grahit, a la rotonda dels Països Catalans.

A banda de tot això, també s’ha fet un procés participatiu per conèixer l’opinió dels ciutadans. Entre les opcions plantejades, la que ha generat un consens més ampli és la que detalla que la ZBE comenci a les set del matí i acabi a les vuit del vespre. Durant aquestes hores, els vehicles sense etiqueta ambiental tindrien prohibit circular per dins la zona. Segons detalla un informe del procés participatiu, l’àrea afectaria 27.148 habitants i 13.258 vehicles.

Subscriu-te per seguir llegint