Connexió a la Terra: quan les renovables protegeixen la biodiversitat i revitalitzen el món rural

La pregunta ja no és si les energies renovables són necessàries, sinó com s’han d’integrar en l’entorn rural protegint la biodiversitat.

La segona temporada del videopodcast “Connexió a la Terra” ens va portar fins a Arroyomolinos de León (Huelva), en plena Serra d’Aracena. Allà, a més de conèixer de primera mà els entresijos de la nova temporada —ja en plena emissió—, vam tenir l’oportunitat de conviure amb veïns, associacions rurals, ramaders, apicultors i experts del sector renovable, en un entorn que simbolitza de ple el cor del món rural.

Un esdeveniment amb protagonistes del camp i de l’energia

Una trobada entre els qui viuen i treballen cada dia al camp i els que impulsen la transició energètica. Entre ells hi va ser Rafael Sánchez Durán, director d’Endesa a Andalusia, Extremadura, Ceuta i Melilla, que va deixar un missatge molt clar: les renovables no poden limitar-se a produir energia. “No només cal pensar en el sector primari, també en la biodiversitat, perquè no es vegi superada pel desenvolupament de l’ésser humà”, va subratllar.

Va explicar, a més, que defensar allò rural i allò local és un compromís que neix de la mateixa vida als pobles, d’aquesta sensibilitat especial de qui porta tota la vida al costat dels seus veïns i de la seva terra. “El que es busca –va insistir– no és omplir el camp de panells deshumanitzats, sinó convertir cada instal·lació en una oportunitat d’ocupació i de futur, perquè les famílies rurals puguin continuar vivint i creixent en el seu entorn de sempre”.

Vam conèixer, per exemple, en José Antonio Macías, un pastor que ha fet història en elaborar el primer formatge fresc d’ovella d’Andalusia en un entorn solar. També hi van participar en Ramón i la Mari Ángeles, apicultors que han pogut integrar els seus ruscs en instal·lacions renovables.

Un debat necessari per definir un focus

La primera taula de diàleg, moderada per l’Eli Pardos, copresentador de “Connexió a la Terra”, va girar al voltant d’una pregunta clau: què necessita l’entorn rural per conviure amb les renovables?

Hi van participar l’Iván López, CEO de la consultora mediambiental Hoolística, que va subratllar l’oportunitat de reforçar la biodiversitat amb projectes fotovoltaics; l’Ada Fiteni, responsable de Sostenibilitat en Generació d’Endesa, que va destacar l’escolta activa i el compromís amb les comunitats; en Juanjo Manzo, cofundador d’AlmaNatura, que va remarcar la importància d’escoltar les comunitats que sempre han viscut a les zones rurals. I en la mateixa línia, en José Antonio Macías, pastor i mestre formatger de la Formatgeria Cabañil, va assenyalar la necessitat d’establir una comunicació fluida entre les entitats que desenvolupen projectes industrials —com Endesa— i els ramaders i agricultors que els obren les portes de casa seva. Definir un guió clar, seguir-lo i mantenir un diàleg continu són aspectes fonamentals per generar la confiança que permet continuar treballant plegats.

La segona taula va reunir veus joves del camp i de la divulgació. Juntament amb la Pilar Pascual (@Agripilar), agricultora, ramadera i enginyera agrònoma, a més de copresentadora de “Connexió a la Terra”, hi van participar: la Paula Nuévalos, agricultora valenciana, ramadera i divulgadora rural; en Sergio Fernández, enginyer en Energies Renovables i divulgador especialitzat en energia eòlica; en Juan Royo, economista especialitzat en Responsabilitat Social Corporativa, i l’Alberto Fernández, agricultor rioxenc.

Tots van coincidir en la necessitat de transparència als projectes, una comunicació efectiva a les xarxes i iniciatives que deixin beneficis tangibles al territori i a les persones que l’habiten.

Biodiversitat com a oportunitat

Per a l’Iván López, les plantes fotovoltaiques ben dissenyades no només redueixen impactes, sinó que poden millorar la biodiversitat local. Va recordar experiències internacionals, com un estudi als Estats Units sobre l’evolució positiva de comunitats de ratpenats en entorns solars.

Segons va explicar, la pressió de l’agricultura intensiva ha reduït dràsticament la diversitat biològica, des del sòl fins a la fauna visible. En aquest context, les instal·lacions renovables poden actuar com un “respir” per a la natura. “La fotovoltaica suposa una parada biològica davant la pressió agrícola, creant refugis i zones de desenvolupament per a espècies que abans estaven en retrocés”.

A més, l’Iván va subratllar que la clau és dissenyar projectes cas per cas, analitzant el territori en la seva dimensió ambiental, cultural i socioeconòmica. També va destacar que la biodiversitat pot generar noves oportunitats econòmiques al món rural, des de l’ecoturisme fins a l’apicultura, multiplicant el valor social dels projectes.

Un exemple real és a Extremadura, on parcel·les reservades dins d’instal·lacions fotovoltaiques gestionades per Endesa s’han convertit en la llar d’aus estepàries com el sisó o l’esparver cendrós. Casos que demostren que la tecnologia, lluny de desplaçar la natura, li pot oferir noves oportunitats.

Escolta activa i compromís amb la comunitat

Per la seva banda, l’Ada Fiteni, responsable de Sostenibilitat en projectes de generació a Endesa, va insistir que la integració al territori ha de començar molt abans de la construcció de qualsevol planta renovable. Endesa fa gairebé una dècada que aplica metodologies d’anàlisi en profunditat —radiografies socioeconòmiques, ambientals i culturals de cada municipi— que permeten dissenyar projectes adaptats a la realitat local.

Una autèntica “artesania social” amb l’objectiu d’integrar renovables i territori: “No es tracta d’arribar i imposar un projecte energètic, sinó d’integrar-lo perquè generi valor compartit. La clau és escoltar i construir amb la gent”, va recalcar.

Per a la Fiteni, el més important rau en què les instal·lacions no només produeixin energia, sinó que es converteixin en palanques de desenvolupament econòmic, ocupació i fixació de població al món rural.

Precisament, “Connexió a la Terra” se sosté en aquest mateix principi: donar veu a agricultors, ramaders, joves, científics i empreses que demostren amb fets com les renovables i la biodiversitat poden caminar juntes, generant oportunitats reals per a les persones i els territoris on s’emmarquen.

Renovables sí, i així

El futur passa per projectes transparents, amb beneficis directes per a la població local i que reforcin la biodiversitat, però sobretot per generar confiança en les persones que conviuen dia a dia amb aquestes instal·lacions.

Escoltar els veïns i veïnes de tota la vida és la millor manera de comprendre com es comporta el territori. Aquesta escolta activa i aquest respecte profund pel coneixement local són la base perquè la transició energètica esdevingui un aliat del món rural i no un factor de ruptura.

Perquè cada aerogenerador, cada placa solar i cada instal·lació hidroelèctrica poden formar part d’un model que uneix energia, natura i comunitat, sempre que hi hagi compromís, ciència i sensibilitat per l’entorn.