Vulnerables

A l’economia de mercat, no tenir en compte l’altre és un abús; una societat que ho permet no és bona. És tòxica la idea que només amb proposar-s’ho s’obren camins, la majoria no tenen oportunitats. L’arrogància quan es culpa de falta de responsabilitat és aquell paradigma religiós - ideològic que humilia la pobresa. Així ho expressen Young i Sandel en la seva anàlisi sobre la desigualtat, bretxa entre «guanyadors i perdedors».

No obstant això, sobre habitatge, veus expertes parlen de gent qualificada, ben remunerada, que viu angoixada per la inseguretat de què els hi apugin i l’hagin de deixar. El periple pot ser dramàtic.

A la cartografia de la precarietat han ingressat nous perfils. Els anomenats sense llar van començar fa anys a ser un grup més nombrós, que augmenta si no té suports i que, agreujant-se amb altres incidents, es corre també el risc d’ingressar en una altra categoria fatal, com és el de les persones sense sostre (que no és el mateix).