Pensa mal i no erraràs

Cap al final de la seva vida, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931) va aplegar en un petit volum titulat Màximes i els mals pensaments: Pensa mal i no erraràs (1927, reeditat per L’Avenç, 2006) les sentències morals que havia anat elaborant al llarg dels anys. Nascudes de l’escepticisme profund amb què observava la societat del seu temps, revelen no només el peculiar sentit de l’humor i la ironia agredolça que sempre havien acompanyat Rusiñol, sinó també una visió melancòlica, amarga i desencisada, de l’existència. Al costat de la sàtira estripada contra les dones i els metges, així com també respecte dels guixolencs –«(Sant Feliu de Guíxols) és una gàbia d’or plena de mussols»– hi trobem la seva desconfiança cap a la política i cap al progrés i, en el fons, envers la pròpia condició humana. Ara bé, tal i com advertí el mateix Rusiñol, en l’última mostra del seu escepticisme, al capdavall tots aquests pensaments podien escriure’s a la inversa.

El «pensa mal i no erraràs» és un dels refranys que pertanyen a la paremiologia catalana. Equival a creure que tothom obra per egoisme o mala intenció, una premissa que d’entrada és falsa i de sortida sol ésser igualment falsa si no es demostra el contrari. Per aquest articulista, l’anada de Marta Madrenas a Madrid en qualitat de cap de la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats em porta a pensar malament. En primer lloc, perquè el seu pas pel Parlament de Catalunya, compatibilitzant l’escó amb l’alcaldia de Girona, ha estat d’una nuesa perfectament descriptible i, en segon lloc, perquè si obrim l’hemeroteca relativa a la seva negativa a repetir mandat a l’Ajuntament de Girona res ens diu, ben al contrari, que ho feia perquè el marquès de Waterloo li havia demanat que així ho fes. (Aclariment: que l’hagués cridat a capítol per posar fi a la seva estada en la nostra primera institució municipal, m’ho crec; que li hagués bescanviat la llista, no m’ho crec. Ara bé, que la dissolució anticipada de les Corts Generals acompanyada de l’obligada convocatòria electoral hagués agafat a Carles Puigdemont amb els pixats al ventre, sí, i que manant fer candidatures per «aturar l’Estat», com ha dit, hagués pensat en una escridassaria com Madrenas, també, doncs així passarà a la petita història local).

Atès, doncs, el meu pensa mal i no erraràs respecte de la pitjor primera edil que Girona ha tingut des de mitjans del segle passat a dia d’avui com a mínim es fonamenta en dos fets subjectius: enviar-la a la primera línia de foc enemic en el relat de JxCat (o com es diguin avui, que diria el company Albert Soler) i que també hi va per protegir-se de l’acció de la Justícia respecte del seu desori com a alcaldessa. La instrucció que es porta a terme des del Jutjat 1 de Girona en relació a l’empresa Agissa té com origen una denúncia de la CUP a la Fiscalia contra la corrupció i la criminalitat organitzada impulsada per Lluc Salellas, l’actual alcalde, en nom del Grup Municipal de la CUP, l’any 2015, fonamentada en la primera de les auditories o informes de control financer i d’eficàcia que es va portar a terme seguint instruccions de... Carles Puigdemont! La Fiscalia va entreveure que l’empresa privada-pública podia formar part de l’entrellat del famós 3% de CDC - PDeCAT, però en sentència del Tribunal Suprem, Sala del Penal, presidida pel magistrat Manuel Marchena, relativa a la compra de la col·lecció i fons documental Santos Torroella el fugit d’Amer va quedar exonerat. Això no obstant, l’alcaldessa Madrenas va fer cas omís dels advertiments i suggeriments de l’auditor que van quedar referendats per Intervenció General de l’Ajuntament.

A partir de d’aquella, exercici 2012, se n’han fet altres quatre, tres de les quals es troben publicades a la web municipal –Transparència–, però no pas la darrera, com vaig dir fa setmanes, que si bé arribà al ple municipal, la seva presidenta, Madrenas, la va foragitar de l’ordre del dia fet per ella amb l’assistència del secretari municipal i comunicat conjuntament amb la convocatòria a tots els regidors i a totes les regidores. Consta en el vídeo de la sessió la promesa de tornar-lo a portar a consideració del Consistori, una vegada escatides algunes qüestions, però ja se sap que el refranyer també diu que «les promeses se l’emporta el vent». I així ha estat. Madrenas mai no donà compte del darrer control financer fet a Agissa, però veurem què farà ara Salellas III. L’amagarà de nou? Complirà ell amb la promesa incomplida de la seva predecessora? Dos interrogants a donar-los resposta. El que sí se sap és que Marta Madrenas presidí del 16 de juny de 2016 fins al 24 de novembre de 2017 el consell d’administració d’Agissa, fet primer, i que Marta Madrenas mai no va portar a bon port les amonestacions que els auditors i Intervenció Municipal feien sobre Agissa, fet segon. Incompetència? Complicitat amb el fer i desfer dels consellers delegats que ja es troben imputats? Entesa virtual, no escrita, amb les poderoses entitats privades que posseïen el 80% del capital social? Altres tres qüestions per saber.

Si Marta Madrenas resulta elegida el proper dia 23, diumenge, del mes en curs, i arriba a prendre possessió del seu escó gaudirà dels privilegis d’inviolabilitat i immunitat parlamentària. Això vol dir a la pràctica de que en cas de ser acusada per un o més delictes només podrà ser jutjada pel Tribunal Suprem, sempre i quan el plenari del Congrés dels Diputats li aixequi la immunitat. Per tant, res de «penes dels telediaris», com es diu en el llenguatge periodístic, sinó únic i estricte judici oral. Des dels meus temps, força allunyats del present, després d’algunes poques legislatures en què va prevaler la no concessió de l’aixecament de la immunitat fos quin fos el motiu esgrimit pel Tribunal Suprem, es passà a una altre pràctica més coherent amb la realitat: si el presumpte delicte no tenia res a veure amb l’exercici de la condició de diputat, l’aixecament de la immunitat estava assegurada. I així ha estat la praxis des d’aleshores. Pregunta: haurà invocat Madrenas davant Puigdemont una potencial imputació penal per part del fiscal José Grinda que és qui acusa en el «cas Agissa» davant el Jutjat 1 de Girona, per ara? No ho sé, però si sé que va ser cridada a declarar. Fou al mig de la seva intervenció que va deixar dit per a posterioritat que de Dret només sabia sobre cens emfitèutics. Brillant!

Subscriu-te per seguir llegint