L’ànima de la biblioteca

La setmana passada va fer deu anys del tancament de la biblioteca pública a la Casa de Cultura de Girona. El projecte de reobertura, que acumula més promeses que realitats, té des de fa uns mesos una nova data a l’horitzó: la previsió de l’Ajuntament és començar les obres a finals de l’estiu del 24 i, si els plans municipals no es torcen, l’equipament obrirà de nou al setembre del 25, dotze anys després d’haver perdut un equipament cultural clau al centre de la ciutat.

Després d’un estiu en què quatre biblioteques de Girona han tancat cadascuna una setmana d’agost perquè els recursos són els que són, caldrà pensar bé com ha de funcionar el nou equipament. Els edificis són importants, però els mitjans per dotar-los de vida encara més.

L’exemple clar és la García Márquez de Barcelona. La flamant millor biblioteca pública del món denuncia des de fa mesos una manca de personal que impossibilita l’atenció al públic en tots els mostradors i la posada en marxa d’alguns espais.

Deixant de banda l’absurditat dels rànquings, ja que la millor biblioteca és la que pot donar el que els seus usuaris necessiten, de què serveixen els grans contenidors que presumeixen de disseny nòrdic, milers de metres quadrats de superfície i instal·lacions com aules sensorials si no hi ha ningú que els doni una ànima i un sentit?

Subscriu-te per seguir llegint