Posats a demanar

"Els espanyols són iguals davant la llei, sense

que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença (...) o qualsevol altra condició o circumstància personal o social".

(Constitució Espanyola, article 14)

Al’agost vaig estar uns dies a Madrid. Vaig fer un intensiu de museus i, entre molts altres llocs, vaig visitar el Palacio Real. Va ser la segona vegada a la vida que hi entrava: la primera va ser a l’excursió de final de curs de 8è d’EGB, i he de dir que no tinc cap record d’aquella visita (recordo molt més les prostitutes del carrer Montera, on estava situat l’hotel on ens allotjàvem: a aquelles nenes d’un col·legi de monges ens van impressionar més les dones exhibint-se sota els fanals que qualsevol de les altres coses que vam veure en aquell viatge). D’aquesta segona vegada, encara mantinc viva la indignació.

A la web del Palacio Real asseguren que quasi dos milions de visitants "venen cada any a descobrir els seus racons, les seves obres d’art i els seus tresors únics al món". Ja us dic jo que pocs dels seus racons vam descobrir, perquè el Palacio Real és "un dels més grans del món", amb més de 135.000 metres quadrats i 3.418 habitacions. Diria que ens en van quedar unes quantes per veure. Això sí: la sumptuositat, magnificència, bellesa i ostentació de les sales que vam recórrer em van deixar sense paraules. Si en una em quedava amb la boca oberta, la següent em treia l’alè i la posterior em deixava esbalaïda.

Un monument que és "una de les poques residències oficials de Caps d’Estat que està oberta al públic". Un edifici que mantenim amb els nostres impostos. I dotze euros, val l’entrada. Això si no vols visitar la Real Cocina, perquè si la vols veure has de pagar quatre euros més. Recordeu: quasi dos milions de visitants a l’any. Feu números. Això sí: de dilluns a dijous, durant dues hores a la tarda, l’entrada és gratuïta, fet que és fantàstic per als madrilenys, però no per a la gran majoria de persones que visiten la capital espanyola, que ho solen fer en cap de setmana.

En canvi, per accedir al Museo Lázaro Galdiano, un tresor força desconegut que amaga Madrid, pagues set euros. I l’entrada al Museo Cerralbo, una meravella que poca gent coneix, val tres euros; igual que l’entrada a un altre museu espectacular, el Sorolla. Tots tres tenen unes col·leccions increïbles en uns edificis que, llevat de la grandària, no tenen res a envejar (més aviat al contrari) al Palacio Real.

Però per poder contemplar la fastuositat de la residència oficial del rei d’Espanya cal pagar dotze euros. D’aquí ve la meva indignació. Tots els espanyols (i, de moment, encara ho som, i em temo que va per llarg) hi haurien de poder entrar gratuïtament, com a mínim una vegada a l’any. Fos el dia que fos que decidissin visitar-la. I, si més no un cop a la vida, ens haurien de convidar a dinar al Menjador de Gala. I, posats a demanar, que ens servissin l’àpat els reis.

Subscriu-te per seguir llegint