Els funcionaris de justícia volen el mateix tracte que els lletrats

Només fa uns tres mesos de l’últim crit d’alerta dels funcionaris de justícia al Ministeri de Justícia perquè els escoltés. A través de diverses aturades davant els òrgans judicials gironins van alertar que el nou model de justícia que es vol implementar a l’Estat a través de tres lleis (encara no aprovades) posa en risc la qualitat del sistema i també els seus interessos. Així ho van assegurar funcionaris judicials gironins davant els jutjats de Girona durant una aturada el passat desembre. Una d’aquestes lleis és la Llei d’Eficiència Organitzativa, que preveu una organització «multidisciplinar» que «dilueix l’especialització», segons els funcionaris; i també suprimeix els jutges de pau i els substitueix per oficines judicials.

"Si s'aprova la nova llei del Ministeri, la justícia serà un circ"

Però ja fa temps que el col·lectiu critica, més enllà de la qüestió salarial, les ràtios de funcionaris, que fa anys que estan per sobre del que estableix la llei. Part de l’embussament dels jutjats (ara agreujat arran de la pandèmia i per la vaga de lletrats de justícia) es deu a aquesta qüestió, que en altres paraules seria manca de recursos, una reivindicació que de fet tots els operadors jurídics (jutges, advocats, procuradors, etc.) retreuen i han retret als successius governs de l’Estat. Ho resumia en una frase l’exdegà del Col·legi de l’Advocacia de Girona, Carles McCragh, explicant en aquest diari que «la Justícia és la germana pobra dels pressupostos». De fet, és un dels departaments menys dotats pressupostàriament: el 2023 s’hi destinaran 2.304 milions d’euros, un 7,83% més, però el marge de maniobra continua essent baix, ja que més d’un 70% es destina a pagar despeses de personal.

Una altra de les reivindicacions dels funcionaris és la manca de nomenaments de les places vacants i les limitacions d’alguns edificis judicials. Tot plegat ha fet bullir l’olla en un moment que el cos de lletrats ha aconseguit, després d’una dura vaga indefinida de dos mesos, que el Ministeri complís com a mínim un dels compromisos als quals havia arribat amb el cos el juny passat. 

Tots els sindicats de justícia (CSIF, STAJ, CCOO, UGT i CIG) s’han posat d’acord i han convocat aturades parcials indefinides a partir del 17 d’abril. Més de 45.000 funcionaris dels tres cossos (auxili judicial, tramitació processal i gestió processal) estan cridats a secundar les protestes per defensar una «pujada salarial digna», segons deixa clar el comunicat difós pels sindicats. Tot i que encara s’ha d’acabar de tancar el calendari de protestes, es preveu que pel 19 d’abril la vaga ocupi tota la jornada, i també tindrà lloc una manifestació que començarà davant el Ministeri de Justícia, a Madrid. 

Els efectes de la vaga

Per ara, segons les dades difoses pel Tribunal Superior de Justícia (TSJC) de Catalunya, els jutjats catalans han suspès 13.602 actuacions processals durant la vaga indefinida dels lletrats. A això cal sumar la situació de col·lapse que hi ha a alguns jutjats, com ara el de Figueres, que segons les últimes dades del TSJC van tancar el tercer trimestre de 2022 amb prop de 15.000 assumptes pendents de tramitar, havent-ne pogut ingressar durant aquest període prop de 5.300. 

El Ministeri de Justícia té feina.