“La Cursa de la Dona ens inclou a totes: en una edició van coincidir la meva filla amb 6 dies i la meva besàvia amb 104 anys”

La Cursa de la Dona és molt més que una cita esportiva: és un espai de trobada, de comunitat i de celebració. Any rere any, milers de dones omplen Girona d’energia i solidaritat, convertint aquest esdeveniment en una autèntica festa. Enguany, la 12a edició de la Cursa se celebrarà el diumenge 28 de setembre, amb sortida a les 10h des del Passeig de la Devesa i arribada a La Copa, al Parc de la Devesa.

Entre les corredores, destaquen Marina Guerrero, atleta, entrenadora i investigadora en càncer; Míriam Voz, per a qui la cursa ja és una tradició familiar; i Andrea Dornelles, corredora i entrenadora de la cursa des dels inicis. Elles ens expliquen què les va portar a inscriure’s per primer cop, què les fa repetir any rere any i com aquesta experiència ha impactat en les seves vides.

Què la va motivar a inscriure’s a la Cursa de la Dona el primer any?

Marina Guerrero: Com a atleta i entrenadora, experimento de primera mà com l’esport millora la qualitat de vida. I com a investigadora en càncer, conec la importància de recaptar fons per impulsar la recerca en malalties. La Cursa de la Dona combina a la perfecció aquests dos valors, i per això no vaig dubtar ni un moment a inscriure-m’hi.

Miriam Voz: L’Imma, una de les meves tietes, ens hi va embolicar de seguida. Això va fer que la Cursa de la Dona s’hagi convertit en un esdeveniment que forma part del calendari familiar. Sabem que, proper a l’inici de curs, hi ha un matí que és exclusiu per a les noies de la casa. Quan surt la data, el missatge corre de seguida pel grup de WhatsApp.

Andrea Dornelles: Vaig començar a córrer molt tard. La meva primera Cursa de la Dona va ser el 2013, quan tenia 43 anys. Havia començat a córrer només un any abans. A Girona era el primer esdeveniment esportiu pensat exclusivament per a dones, i vaig sentir que havia de participar-hi: seria una festa i ajudaria a animar moltes dones a sortir a córrer. Recordo especialment la sortida al carrer Migdia: tot el carrer ple de color rosa, una imatge que encara guardo a la memòria. Córrer entre dones és especial, perquè no hi ha tanta competició, sinó un ambient més festiu.

Per què és important promoure l’esport?

M.G.: L’activitat física regular és un dels medicaments més potents que existeixen: prevé malalties, millora el benestar físic i mental i consolida hàbits saludables amb un impacte directe en la longevitat i la qualitat de vida. A més, és accessible a tothom i els seus beneficis són immediats i duradors.

M.V.: Perquè és salut i perquè hauríem de tenir integrada una vida activa. Tot i així, sovint els esdeveniments esportius són per a qui està vinculat a la pràctica d’un esport en concret, però la Cursa de la Dona ens inclou a totes. Permet un espai en el qual cadascuna corre al seu ritme i a la seva manera, promovent un esport proper i accessible que fa que sentis que aquesta vida activa sigui real i fàcil d’incorporar en el dia a dia.

A.D.: És molt important promoure l’esport, sobretot entre les dones. Encara avui moltes continuen assumint el rol de quedar-se a casa, cuidant la família, i sovint es posen a si mateixes en l’últim lloc. L’esport les ajuda a sortir, a socialitzar, a cuidar-se i a descobrir que hi ha vida més enllà de les obligacions. A més, per a mi la Cursa de la Dona és molt especial perquè soc una de les entrenadores de la cursa des del segon any. Hem vist com, al llarg d’aquests 11 anys, moltes dones de Girona i voltants han canviat la seva vida gràcies a aquest esdeveniment. Avui és normal veure grups de dones corrent o caminant pels carrers, però abans no ho era.

Com és la comunitat de dones que participen en la Cursa?

M.G.: El més especial és la seva diversitat: dones de totes les edats i nivells que comparteixen un mateix esperit en un ambient acollidor i motivador on tothom se sent benvingut. Es crea una energia única i una connexió que perdura més enllà del dia de la cursa.

M.V.: És enèrgica, és llum, és força. Es nota en l’ambient i em posa la pell de gallina quan hi penso. Trobar-se a la Devesa és percebre els petits nervis de començar la festa, animar-nos des d’abans de la sortida fins que arribem a la Copa. És una comunitat sana, positiva i familiar. Veure dones tan diferents plegades i alegres pel simple fet de compartir i crear aquesta comunitat, m’emociona.

A.D.: És una comunitat molt diversa: hi ha dones de totes les edats, des de mares amb nadons fins a àvies, passant per nenes petites i joves. Moltes hi participen amb les seves famílies. El més bonic és l’ambient: les participants ballen, canten, riuen... I nosaltres, les entrenadores, també hi som per animar-les i fer que s’ho passin bé.

Què li aporta personalment formar part de l’esdeveniment?

M.G.: Em recorda que l’esport no és només competició: és comunitat, salut i solidaritat. M’agrada pensar que aquesta cursa inspira moltes dones a fer el primer pas i incorporar l’activitat física a la seva vida.

M.V.: Ens uneix com a família. Sabem que àvies, netes, mares, filles, tietes, cosines, nebodes... ens trobem aquell matí. Durant molts anys també hi va ser la meva besàvia. La Cursa em va permetre viure un moment molt emotiu, doncs en una de les edicions van coincidir la meva filla amb 6 dies i la meva besàvia amb 104 anys. Van ser la corredora més jove i la més gran. Vaig poder participar anant en cadira de rodes amb la nena al damunt i la seva rebesàvia al costat. En cap moment em vaig sentir exclosa per córrer la Cursa d’aquesta manera, més aviat al contrari! Totes les companyes ens felicitaven i ens animaven.

A.D.: La Cursa de la Dona m’ha canviat la vida. Quan vaig començar a córrer i vaig apuntar-me als primers entrenaments, vaig conèixer altres noies amb qui vam acabar formant grups de running. Gràcies a la cursa també vaig ampliar els meus horitzons: vaig començar només corrent i ara també practico ciclisme amb bicicleta gravel. M’ha ajudat a portar una vida més sana i a cuidar-me més.

Quina sensació li queda quan acaba la jornada?

M.G.: La sensació d’haver viscut un dia rodó. Em commou veure la felicitat de tantes dones que han aconseguit un repte personal que segurament ha estat el seu objectiu els últims mesos i pel que s’han estat preparant amb il·lusió.

M.V.: Felicitat. És un esdeveniment esportiu que em fa sentir còmoda, amb ganes de continuar al costat dels milers de dones que criden, canten, ballen, aplaudeixen al pas de cadascuna. La Cursa són riures assegurats i bona companyia. Per unes hores deixem enrere les diferències i generem un ambient positiu que voldríem mantenir per sempre. Al cap i a la fi, acabem amb les piles carregades.

A.D.: Felicitat total. És molt difícil descriure-ho amb una altra paraula. És una festa plena d’emoció i alegria. I el més important són els somriures de les dones que hi participen.

L'edició d'enguany de la Cursa de la Dona de Girona se celebrarà el diumenge 28 de setembre, amb sortida a les 10h des del Passeig de la Devesa i arribada a La Copa, al Parc de la Devesa. El recorregut té una distància aproximada de 5 km, passant pel cor de la ciutat i pels seus racons més emblemàtics, i està pensat perquè qualsevol dona pugui participar al seu ritme.

Tots els detalls sobre les inscripcions, els entrenaments i les xerrades informatives es poden consultar a la pàgina web: www.cursadeladonagirona.com