Girona continua amb dos punts crítics de contaminació atmosfèrica

L’encreuament de la ronda Ferran Puig amb la plaça Marquès de Camps i el del carrer Riu Güell amb el passeig d’Olot continuen essent els dos punts més crítics de Girona quant a contaminació atmosfèrica. Un estudi de l’Ajuntament, gestionat per la consultora ambiental 4sfera Innova, detalla que aquests dos indrets són els únics de la ciutat on se superen els 40 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic (μg/m3), el límit anual segons la Directiva europea.

A Girona, l’avaluació de la qualitat de l’aire es porta a terme en 21 punts. N’hi ha 17 que són de trànsit, tres de soroll de fons i un que és l’estació de referència situada a l’escola de Música -al número 70 del carrer Barcelona-. L’últim estudi, que recopila les dades de l’any 2022, exposa que la mitjana global és de 28 μg/m3. Tanmateix, aquests dos punts superen la mitjana i tenen un índex amb una qualitat «molt pobra», ja que l’encreuament de la ronda Ferran Puig amb la plaça Marquès de Camps arriba als 43 μg/m3 i el del carrer Riu Güell amb el passeig d’Olot ho fa fins als 41. Aquests dos indrets han baixat respecte al 2021. El primer punt fa dos anys va marcar 45,5 μg/m3 i el segon 42 μg/m3.

Per contra, hi ha alguns punts que sí que han pujat. Ho ha fet considerablement el de la carretera de Barcelona, a tocar de la Clínica Girona. El 2021 va marcar 28,8 μg/m3, mentre que l’any passat va ser de 34 μg/m3. Per això, la qualitat ha passat de ser de «regular» a «pobra». No és l’únic punt que ho ha fet, ja que la plaça del Vi -de tipologia de sorolls i no de trànsit- ha passat de 19,8 μg/m3 a 21 μg/m3, passant de «bona» a «regular» com fins al 2021. 

Millors dades que 2019

El 2022 es van marcar dos punts amb una qualitat «molt pobra» i cinc de «pobra». Mentrestant, el 2019 hi havia cinc punts que superaven els 40 μg/m3, amb una qualitat «molt pobra», i vuit que superaven els 30 μg/m3, tenint un índex pobre. Per exemple, l’encreuament amb la ronda Ferran Puig amb la plaça Marquès de Camps va enfilar-se fins als 61 μg/m3, mentre que la rotonda de la Devesa -la plaça de la Sardana, va marcar el 41,7 μg/m3 el 2019 i ara té un índex regular amb 29 μg/m3.

L’any passat, les mesures es van realitzar en quatre períodes de quatre setmanes cada un al llarg de 2022. En canvi, l’estació de l’Escola de Música Municipal, que forma part de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, té un recompte més permanent. Girona mai ha passat el límit de 40 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic des que hi ha registres de l’estació el 2004. El màxim van ser 36 μg/m3 de mitjana el 2012. Des de llavors, la xifra ha anat baixant fins a situar-se als 18,9 μg/m3 el 2020, any marcat per la Covid-19. El 2021 van ser 21,9 μg/m3 i l’any passat 22, lluny de les xifres prepandèmiques, quan es van marcar 27,9 μg/m3 (2019).

Girona va tard per posar en funcionament la zona de baixes emissions

La zona de baixes emissions, que hauria d’haver entrat en vigor a Girona a principis d’aquest any, hauria d’ajudar a millorar encara més la contaminació atmosfèrica de la ciutat. La regidora de Mobilitat, Marta Sureda, va apuntar a mitjans de gener que la zona no entraria en funcionament fins a finals d’aquest any o a principis del 2024, tot i que ja tenien aspectes «força encaminats».

Subscriu-te per seguir llegint