Un nou 1 de maig

Acabem de passar un nou primer de maig en uns moments especialment importants i a tocar d’una campanya electoral que, encara que formalment no s’ha iniciat, està ja desfermada. A Espanya i a Catalunya les manifestacions han sigut menys massives que altres anys i potser per això la repercussió mediàtica d’aquest primer de maig ha sigut menor que altres anys. No obstant, el lema de la marxa és plenament vigent: pujar salaris, baixar preus i repartir beneficis.

El context general en què s’ha de situar aquesta festa del treball a la societat occidental és la d’un augment alarmant de les desigualtats. Ara mateix la crisi derivada de la guerra, els preus de l’energia i la sequera ens han portat una inflació que, tot i que a Espanya és inferior a la mitjana dels països europeus, ha portat a un creixement dels preus dels aliments que han fet retrocedir un esglaó el poder adquisitiu dels espanyols. Mentre, no cal oblidar-ho, una part gens menyspreable d’empreses (sobretot de les grans) han tingut uns guanys extraordinaris, molt superiors als d’altres anys. D’aquí que sembli normal que les reivindicacions més urgents dels sindicats siguin negociar augments salarials, abaixar preus i repartir beneficis. Malauradament avui no estem en la situació social i política que va permetre l’acord de la reforma laboral i l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), la patronal ja es va retirar del darrer augment de l’SMI i de l’acord de pensions acordat per govern i sindicats i avalat per la UE i ara, quan necessitaríem acords, la taula de negociació continua encallada. Afortunadament, els convenis que s’estan negociant estan donant uns augments salarials propers al 5% de mitjana.

Vist així sobta que la patronal no vulgui acordar un marc per a la negociació col·lectiva, potser pensa que estem en campanya electoral i no volen acordar res que pugui ajudar a un govern progressista. Sense acord general els treballadors, sobretot els de les petites empreses, perden moltes coses, pensin la quantitat de llocs de treball que van passar a ser fixes per la reforma laboral o la quantitat de treballadors que s’han beneficiat de l’increment de l’SMI o la confiança dels jubilats en comprovar que els seus ingressos augmenten segons l’IPC o la pau laboral que s’ha viscut a Espanya i que es podria perdre si no acordem les coses.

Els governs socialdemòcrates han basat la seva estratègia en què s’obtingui justícia social (que tothom pugui viure dignament) per mitjà d’una legislació que regula les relacions laborals i la negociació col·lectiva i de la redistribució, l’Estat recapta impostos de forma progressiva –que pagui més el que més tingui– i els retorna amb serveis pels ciutadans, ensenyament, sanitat, serveis socials, etc. Això va ser el que va permetre crear l’estat del benestar a Europa que es va sustentar democràticament en una àmplia classe mitjana. El moment actual amb totes les crisis que hem patit en els darrers anys l’està posant en risc i hauríem d’acordar la forma de tornar a restaurar-lo i revertir les desigualtats que el posen en risc. No sols ho diem els socialdemòcrates, o economistes progressistes com Thomas Piketty, ho diuen empresaris com Bill Gates que repeteix que revertir les desigualtats, ell parla més d’eliminar la pobresa, no és sols una qüestió de justícia social sinó que, sobretot, és un acte d’intel·ligència perquè ajudaria al bon funcionament de la societat.

Aquest primer de maig els treballadors han sortit al carrer per demanar no perdre poder adquisitiu (augment de salaris i control de preus ) i més i millors llocs de treball, han demanat que la patronal segui a la taula de negociació per arribar a un pacte social, a reformar l’estatut dels treballadors per adaptar-lo a les exigències del temps actual. Els sindicats també haurien de ser conscients dels canvis que s’estan produint en el teixit productiu, sigui pel repte que suposa la lluita contra el canvi climàtic o la globalització, sigui per les innovacions tecnològiques que estan impactant la nostra societat. En aquests moments els fons europeus per la reconstrucció, els Next Generation, haurien de permetre modernitzar el sistema productiu assumint tots aquests reptes, Espanya és un dels països que està complint amb les exigències europees i crec que els treballadors en aquest primer de maig també haurien de ser conscients d’aquests reptes i del que demanen pel que fa a formació permanent, noves formes de treball, etc.

Espanya és un dels països europeus que té pau social i s’hauria d’analitzar gràcies a què. El govern de coalició amb majoria socialdemòcrata ha fet un enorme treball per aconseguir-ho. Des de la reforma laboral, passant per l’augment de l’SMI o la reforma de les pensions però també amb les reformes educatives en especial la de l’FP, les lleis laborals com la dels raiders, la llei d’habitatge o la de les startups, i amb la seva acció europea que ha donat com a resultat que Espanya tingui una quantitat molt important dels fons europeus de reconstrucció o l’excepció ibèrica que ens ha permès tenir energia més barata, etc. Els ciutadans saben que el govern ha treballat intensament per donar esperança a la ciutadania, perquè la desigualtat disminueixi.

Davant d’aquests plantejaments només tenim les receptes neoliberals del PP que proposen menys estat i més capitalisme del benefici. Particularment preocupant és la falta de programa econòmic del PP que resumeix el seu programa en derogar el «sanchisme» sense més concreció. Ni afavoreix el pacte social (ja va votar contra la reforma laboral acordada per sindicats patronal i govern) ni dona solucions al problema de les desigualtats i no dubta a desacreditar el govern espanyol davant les institucions europees en un acte de deslleialtat mai vist en altres països.

La lluita contra les desigualtats és vigent i cal mantenir-la. Per això els dic: Visca el primer de maig! Visca la lluita dels treballadors!

Subscriu-te per seguir llegint