La indústria gironina abans del turisme i les bicicletes

Des que em va caure a les mans el fulletó informatiu, editat per l’ajuntament de Girona, que donava a conèixer el cicle de conferències sobre la societat industrial gironina, organitzat a l’ensems entre l’Institut d’Estudis Gironins (IEG) i el Museu d’Història de Girona, em vaig creure en l’obligació d’informar d’aquest fet a Miquel Blanch, coordinador de Lluita Internacionalista a Girona i animador del Centre de Debats Històrics i Socials.

El cicle esmentat, que té lloc a la biblioteca pública Carles Rahola, es desenvolupa des de l’octubre d’enguany fins a final de febrer de 2024 i compte amb una plèiade d’historiadors de reconegut prestigi, encapçalats per Josep Clara i Resplandis que, a Girona, és l’especialista en majúscules d’aquesta època.

Els treballs més interessants editats fins ara sobre aquest tema, han estat publicats en els antics Quaderns del Cercle, promoguts pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials que tractaren aquests temes des d’una òptica crítica, més popular i progressista. Aquestes publicacions, seguien l’estela que havien obert els annals francesos o treballs publicats per marxistes anglesos, com ara Edward Palmer Thompson o Eric Hobsbawm, nascut a Alexandria quan l’imperi britànic dominava el nord d’Egipte.

Per tant, que els vells historicistes conservadors, arqueologistes i erudits de l’Institut d’Estudis Gironins, siguin els que ara proposin onze conferències sobre la societat industrial gironina, és una iniciativa que cal felicitar.

Fins ara, la historiografia gironina no havia entrat a fons en aquesta problemàtica per pressions velades de l’ancien règime, dominat per velles forces conservadores, militars, clericals, comercials i també del poder econòmic. També és veritat que els seus hereus (llegeixi’s ex–pujolistes, neo-nadalistes, carlins-catalanistes i post moderns) han deixat sovint de banda la problemàtica del moviment obrer i la lluita de classes en el nostre país/ciutat.

Aplaudim per tant aquesta passa endavant que fa l’IEG, encapçalat pels dinàmics PepVila i Narcís Soler, acomboiats entre d’altres, per bons elements com són ara en Lluís Costa, en Josep Maria Nolla o en Pere Freixa i Camps.

Vàrem tenir l’oportunitat d’assistir al primer lliurament del cicle el passat 3 d’octubre. En aquella xerrada, Albert Reixach i Xavier Solà parlaren del que anomenaren la indústria abans de la indústria, una activitat que es va desenvolupar al voltant de l’aigua i a partir de les pedreres d’on s’extreia la preuada Pedra de Girona, que va servir per a construir tants convents, casernes militars, muralles o grans esglésies com ara la Catedral o la basílica de Sant Feliu.

Amb la desamortització, s’alliberaren terrenys que fins aleshores pertanyien a l’església i es pogueren començar a construir, a final del segle XIX i començament del XX indústries emblemàtiques per a la ciutat, com ara la Tèxtil Barrau, la Foneria Planas, la Gerundense, la Grober, l’Aurora,...

Fins ben entrat el segle XX la història que s’estudiava, era la relacionada amb fets, religiosos i militars, amb totes les seves derivades monumentals, dedicades a exalçar la Girona eterna.

Com diria Antonio Gramci, fins aleshores, els historiadors eren humanistes pertanyents en la seva majoria al clergat. Després de la guerra, amb la contra revolució de les forces reaccionàries, s’imposà un relat dictat pel nacional-catolicisme. Franquistes, neofranquistes i alguns liberals addictes al règim que seguien el discurs antirepublicà.

Amb l’anomenada transició democràtica, gestionada per nadalistes i pujolistes, seguits de fills de la burgesia, això canvia, tot i que les forces polítiques democràtiques pactaren amb les restes del franquisme un aterratge suau que no provoqués estralls.

No és menor, el fet que l’autèntic gendarme a la Girona dels darrers 45 anys, és historiador i encara està en actiu. És un fill de la renovada oligarquia gironina. En una entrevista concedida a Jordi Vilamitjana, publicada en aquest mitjà, el pare d’aquest autèntic gran germà gironí deia: «Franco va posar llei i ordre i ens va retornar les propietats que ens havien pres els rojos».

De les conferències programades, ens interessen particularment les que impartiran Josep Clara el 7 de novembre (Fàbriques i moviment obrer), Lluís Costa el 19 de desembre (Comprin, comprin, el naixements de la publicitat) i la que dictarà la professora Rosa Congost el 9 de gener (Quan els industrials no formaven part de les elits). També promet el 13 de febrer, quan Gemma Domènec i Rosa Maria Gil abordaran el tema (Farina, diners i emprenedors en la Girona de principis del segle XX).

Ens agradaria veure en aquestes xerrades, a banda d’intel·lectuals i lletraferits també a obrers de base. Seria bo que els sindicats anomenats de classe, estimulessin als seus afiliats a assistir-hi. El coneixement del passat, sempre és bo per saber quines són les millors estratègies per a afrontar el futur.

Esperem que els ponents, a banda de parlar d’accionistes, inversors, moviments de capitals i dels propietaris dels mitjans de producció, també ens il·lustrin de com era la vida dels proletaris gironins que deixaven la carcanada en indústries que sovint eren insalubres i tenien poques mesures d’higiene i seguretat en el treball.

Girona és terra de pas i tradicionalment ha acollit immigrants vinguts d’arreu, primer de la resta de l’estat i ara de països en vies de desenvolupament i del tercer món que, amb la seva suor, també han contribuït molt al desitjable benestar que, poc o molt, puguem anar assolint.

Subscriu-te per seguir llegint