Temor per la fuga de jugadors del Girona

Després del gran salt de qualitat de la temporada 2012-13 (74 gols, de llarg el registre més gran a Segona A, amb un molt bon futbol), la plantilla del Girona va patir una gran desbandada, començant pel gran timoner d'aquell any, un gairebé desconegut Rubi, que es va incorporar al cos tècnic del FC Barcelona. Marcos Tébar va anar a l'Almeria, que havia derrotat al Girona en el play-off d'ascens; Luso, al Còrdova, Javi Acuña al Watford, via Udinese; i Benja a Las Palmas. La temporada següent, el Girona no va baixar de miracle. L'arribada a última hora de Pablo Machín i els gols d'Alfredo Ortuño a la segona volta van evitar-ho.

Tot i que les circumstàncies són diferents i que l'estabilitat del club no té res a veure amb la d'aquella època, el temor a una fuga massiva de jugadors de l'actual Girona torna a planejar per Montilivi. No passa dia sense unes quantes notícies de clubs interessats per jugadors del Girona. Que si el Real Madrid recuperarà Miguel Gutiérrez, al qual també voldrien el Milan i el City. Que si el Fulham, l'Aston Villa, el Chelsea i l'At. de Madrid pretenen a Dovbyk. O que clubs de la Premier i la Bundesliga, segons el periodista Fabrizio Romano, gran coneixedor del mercat de fitxatges, estan disposats a oferir 30 milions per Savinho. Que si el Girona demana 50 milions per Tsygankov. Tot això, i més, ha sortit publicat aquests dies de Nadal, sense oblidar-nos d'un FC Barcelona disposat a debilitar tot el que pugui al Girona, amb Aleix Garcia en el punt de mira.

En aquest escenari, hi ha dues coses fonamentals: una, que els jugadors propietat del Girona tinguin unes clàusules proporcionals al seu nivell (o sigui, que no passi com amb Oriol Romeu) i, l'altra, que aquestes notícies no desestabilitzin a la plantilla. El Girona no és ni el Barça, ni el Madrid. Si vol entrar a la classe mitjana-alta de Primera, no li queda més remei que seguir la política que durant anys han aplicat clubs com el Sevilla i el Vila-real: comprar barat i vendre car, que no és senzill.

Ara, gairebé ens n'hem oblidat, perquè no ha tingut conseqüències, però a l'estiu el Girona va perdre, per diferents motius, quatre dels puntals de l'any passat: els dos futbolistes que van jugar més minuts (Oriol Romeu i Santi Bueno), el màxim golejador (Taty Castellanos) i Riquelme. És obvi que els futbolistes desitgen prosperar, però també han de tenir en compte que, històricament, fora del Girona ha fet molt fred. Dels jugadors que van marxar l'estiu de 2013 (Tébar, Luso, Acuña i Benja), només Luso va tenir un rendiment correcte a Còrdova. La resta va donar més voltes que un ventilador. Acuña va necessitar cinc anys per sumar els 17 gols que havia fet a Girona aquella temporada, i mai més va ser el mateix, igual que la resta. No són els únics casos. Jugadors com Despotovic, que va arribar a ser el traspàs més car del Girona, o Fran Sandaza tampoc van fer res lluny de Montilivi.

El Chelsea posa els ulls en Artem Dovbyk

O mirem com els hi ha anat als quatre jugadors que van marxar el darrer estiu. Tan sols Riquelme està jugant regularment. Santi Bueno (Wolverhampton) ha disputat dos partits de titular i fins i tot el van enviar a jugar un partit amb el filial. Taty Castellanos només ha sigut titular en 5 dels 18 partits de lliga i un de Champions; ha marcat dos gols. La història d'Oriol Romeu és ben coneguda. A la inversa, jugadors desnonats en altres indrets han trobat a Girona el lloc ideal per refer les seves carreres. Un d'ells va ser Jandro, un dels futbolistes més determinants que ha tingut mai el Girona. Aleix Garcia també hauria de tenir-ho en compte. I, sobretot, no cal esverar-se. És el peatge que s'ha de pagar per la fantàstica trajectòria de l'equip que ha servit per revalorar la majoria dels jugadors.

Subscriu-te per seguir llegint