Diàleg i cooperació

La complexa realitat social i política que estem vivint en aquests temps exigeix, més que mai, per part de tothom, un gran esforç i una gran generositat a fi d’afrontar els grans reptes i problemes existents. No podem seguir amb receptes periclitades d’altres temps, tot defensant parcel·les petites o plantejaments egoistes i insolidaris, mirant el nostre melic mentre ignorem la degradació sistemàtica del medi ambient, les injustícies globals entre països, la malversació salvatge de recursos naturals en favor d’uns pocs i la manca de solidaritat entre persones i pobles.

Tenim possibilitats i eines suficients per viure més dignament tots plegats, evitant guerres i fam. Idees i projectes no en falten, però la manca de voluntat per part dels que governen el mon, més des de l’economia que no pas des de la política, obstaculitza, dificulta i impossibilita avançar cap a un món més just, solidari i convivencial. I, malauradament, la política sol doblegar-se, sovint, davant el «sistema» que malmena utopies, projectes solidaris i respectuosos amb la dignitat de les persones, per qüestions econòmiques. Poderoso caballero es don dinero.

El sistema ofega, limita i malbarata il·lusions i possibles solucions als grans problemes de la humanitat, impedint millores en la convivència, sacralitzant formalitats i oblidant la realitat. Ens omplim la boca amb boniques paraules com igualtat, llibertat, solidaritat, democràcia o ètica, que en realitat perden el seu significat combatiu i transformador, a la vista del que diàriament passa en el nostre món, en la nostra societat. I certament hi ha persones i grups que intenten portar a la pràctica projectes que s’inspiren en aquests principis transformadors i solidaris, però són els menys, i no tenen poder, ni econòmic, ni polític.

Però hem de ser conscients que cal obrir camí vers un món diferent, millor, més respectuós amb l’ús dels recursos naturals, amb la dignitat de totes les persones, més solidari i equitatiu, un món on la política i l’economia no siguin impediments per progressar humanament i èticament. I això no serà possible si els polítics no entenen que sense diàleg respectuós i sincer, malgrat discrepàncies i confrontacions legítimes, no hi haurà una societat dialogant i inclusiva. I tampoc tenim el camí desbrossat vers una societat millor si els magnats i grans capitals no deixen de banda els seus particulars i egoistes interessos econòmics i col·laboren i cooperen per modificar el sistema. Diem que les persones són el més important en una societat, però em temo que les persones cada cop som menys lliures, menys importants i més instrumentalitzades. Caldrà canviar el rumb, i això s’ha de fer de baix cap a dalt, des del diàleg generós i la cooperació sincera. Som-hi, que es pot.

Subscriu-te per seguir llegint