Més enllà del positiu: com l'acompanyament psicològic ajuda a veure 'la llum al final del túnel' en la fertilitat

L'accés a la maternitat i la paternitat ha canviat radicalment en els darrers anys. Segons les dades de 2024-2025, Catalunya es manté com un dels pols referents en reproducció assistida, no només per l'excel·lència mèdica, sinó també per una realitat social evident: l'edat mitjana per tenir el primer fill a Catalunya ja supera els 33 anys, segons l'Idescat, el que sovint deriva en dificultats de fertilitat. Aquesta situació ha fet que els tractaments deixin de ser un tabú per convertir-se en una opció quotidiana per a milers de famílies catalanes que busquen complir el seu somni. Tanmateix, més enllà de les xifres, l'any 2025 ha posat el focus en la necessitat d'una gestió emocional més profunda, entenent que el procés reproductiu és una cursa de fons on la salut mental és tan vital com l'èxit biològic.

Dins d'aquest panorama, FIV Obradors s'ha consolidat com un centre de referència al territori. El seu model d'atenció integral no es limita només a la tecnologia d'avantguarda al laboratori, sinó que aposta decididament per un acompanyament psicològic personalitzat. Des de la clínica entenen que cada parella viu una "muntanya russa d'emocions" i que la clau de l'èxit global resideix en la coordinació total entre l'equip mèdic i el suport emocional. En la següent entrevista a la Lidia Sibecas, psicopedagoga de FIV Obradors, aprofundim en com es gestiona aquesta incertesa des del primer contacte i quines són les claus per afrontar un tractament de reproducció assistida amb calma, informació i, sobretot, molta empatia.

El procés de fertilitat sovint s’allarga en el temps. Quins són els principals reptes que afronten les parelles durant aquest camí? Ansietat, frustració, culpa, por al fracàs… són habituals?

Quan una parella es posa en contacte amb la clínica i comença a fer un tractament, si l’expectativa o resultats no són els esperats, comencen a sorgir una muntanya russa d’emocions: frustració, ràbia, apatia, ansietat ... Comencen a sorgir preguntes del tipus: per què a mi? Per què m’ha hagut de passar...? La incertesa sempre genera molta inseguretat, el que provoca por i tota una allau emocional que és important gestionar bé. A vegades sorgeix la necessitat d’imaginar escenaris de “quan arribarà el meu moment?”, i això genera una sèrie d’inseguretats i de sensació de culpabilitat. Hi ha molt va i ve d’emocions que és molt important que sapiguem detectar i treballar per aprendre a conviure-hi de manera tranquila i normalitzada al llarg del procés.

Des de la teva experiència, com ho viu cada membre de la parella? Hi ha diferències entre homes i dones?

El que hem vist al llarg del temps és que sí que hi ha diferències en com viu el procés l’home de la dona. Tot i que siguin una unitat emocional, la diferència al llarg d’aquest procés és que sobretot la dona, a part de la part emocional, també té la part física. Pel que fa a la medicació, els canvis hormonals, d’humor... que això podríem dir que ja incrementa i va lligat a tota la part emocional. Pot provocar que tingui més situacions d’estrès, de frustració, d’apatia, de sentir-se una mica culpable... Hi ha moltes situacions que a vegades posen a la dona a la corda fluixa. Especialment quan hi ha d’haver un canvi de tractament, com pot ser per exemple, una ovodonació. En canvi, ells normalment donen suport i ho solen viure d’una manera més continguda, més silenciosa i racional. Cada parella és un món, però sí que hi ha certs punts en comú.

Entrevista a Lidia Sibecas, psicopedagoga de FIV Obradors

En alguns casos, els tractaments no tenen resultats. Com s’acompanya psicològicament una parella en aquests casos?

El procés mèdic està sostingut per un reforç emocional, un acompanyament per anar gestionant aquestes emocions que s’estan presentant per fer el procés d’una manera on la persona tingui entengui els seus sentiments. Si jo vaig entenent i assimilant pas a pas tot allò que realment puc controlar , tindré la sensació que visc el procés des de un vessant més serena, deixant de banda allò que no puc controlar m’arribi a condicionar diàriament La informació és clau, però també normalitzar i validar les emocions. Tot això junt és un engranatge que ens portarà a viure els processos de la millor manera possible.

Quina importància té la comunicació dins la parella durant el procés de fertilitat? Hi ha dificultats habituals a l’hora d’expressar emocions?

La dona és qui acudeix i qui fa més ús d’aquest acompanyament emocional, tot i que sempre oferim si la parella vol venir o si també té necessitat. Entenem que, com a parella, tot i que hi hagi diàleg obert a parlar de com es viu el procés, la manera d’expressar-ho i les necessitats que van sorgint al llarg del tractament solen ser diverses, però si és cert que és la dona qui en la majoria de casos, pren la iniciativa per optar a aquest espai d’acompanyament. Des de la consulta amb el doctor i tot l’equip hi ha molta empatia i moltes vegades són ells els qui detecten la necessitat de la pacient i ja li recomanen demanar aquest acompanyament.

També hi ha pressió externa: família, entorn social, edat, temps… Com influeixen aquests factors en l’estat emocional de les parelles?

L’entorn social i familiar moltes vegades pot jugar una mala passada. Ja sigui una companya de feina que s’ha quedat embarassada o un familiar és inevitable pensar en quan arribarà el teu moment, però això no vol dir que a tu no t’arribi. Estem treballant en aquest, remant tots per arribar a l’objectiu i si no surt a la primera cada vegada estem més a prop d’arribar. Què passa quan la pacient va a mirar altres casos similars al seu? Que es va imaginant situacions que no tenen per què passar. D’aquesta manera, es van generant unes pors noves i això és una arma de doble fil.

Quin paper juga l’acompanyament psicològic en l’èxit global del tractament, més enllà del resultat mèdic?

Quan la sensació és negativa i el camí és llarg, a vegades la por no deixa veure que estem arribant a la llum al final del túnel. Cada pacient és diferent i tant de bo poguéssim ser exactes i matemàtics en dir “mira, la fórmula secreta és aquesta”. Però tot allò que no sigui controlable no pot ser que controli al pacient. És important tenir-ho en compte i que aquest senti sempre la normalització i la validació del que està vivint. No minimitzar emocions i treballar perquè pugui conviure amb totes aquestes emocions que estaran presents durant el procés. Sobretot amb la incertesa, perquè sempre estarà present, i no deixar-se portar per l’anticipació a escenaris que no tenen per què passar.

FIV Obradors aposta per una atenció integral. Com es coordina aquesta feina en l’àmbit psicològic amb l’equip mèdic?

Tant en l'àmbit mèdic com en l'àmbit d'equip d’atenció al pacient, tots estem coordinats per anar detectant les necessitats que puguin anar sorgint. Sí que és cert que, des que una parella arriba a la consulta se li presenta l'oportunitat de fer un acompanyament psicològic sense cap cost addicional, que pot demanar en qualsevol moment del procés, i que queda registrat en l'historial mèdic. D'aquesta manera, el doctor, quan parla amb la parella, ja sap si ha fet un acompanyament emocional previ o no. A vegades, sí, després de parlar en una trucada, el doctor veu que la pacient no està tranquil·la es prova de començar un acompanyament o fer una altra sessió aviat. Tot i això, quan ja s’estableix un primer contacte sol ser la mateixa pacient que demana quan vol una segona sessió o les que facin falta.

Quins recursos o estratègies ajudes a desenvolupar a les parelles per gestionar millor l’estrès i la incertesa?

És molt importat validar i normalitzar les emocions que tenen les parelles. No podem minimitzar cap sentiment ni cap emoció perquè per aquella persona és desbordant. Cal ajudar-la a identificar el que sent, posar nom a les emocions i trobar solucions. És important fer-se la pregunta: “com em sento” i “com em vull sentir”. A vegades ens deixem portar per una marea emocional que hem d’anar treballant. Això ho fem en cada sessió, per saber gestionar els pensaments intrusius perquè els pacients tinguin la tranquil·litat de tenir el control de la situació. Jo tinc el control mental i la responsabilitat emocional d’anar gestionant el meu enfocament al llarg del procés, sempre amb ajuda i suport en aquells moments més necessaris i claus.

Quin missatge donaries a les parelles que estan començant un procés de fertilitat i se senten emocionalment desbordades?

Des de FIV Obradors el que volem transmetre sempre des que la parella arriba a la consulta és que tingui tota la informació clau del tractament. Que vegin una línia cronològica amb tota la informació per saber què és el que anirà passant a cada pas dona tranquil·litat. Aquesta informació es complementa amb la possibilitat de tenir un acompanyament. En el moment en què hi hagi moments que emocionalment la parella es pugui sentir desbordada, sempre hi ha aquest punt de trobar-nos i treballar de manera conjunta per detectar, comunicar, normalitzar i validar les necessitats i emocions de la parella. Aquí som un tot on treballem des d’un vessant globalitzat amb empatia i atenció al pacient, des d’un nivell tant mèdic com emocional.

On trobar FIV Obradors: