Cristina Taverner i Marta González: «El futur del disseny continuarà sent profundament humà»

Cristina Taverner, vicerectora de Formació Contínua de la UVic-UCC i degana d’Elisava durant el curs 2025-26, i Marta González, actual degana del centre, reivindiquen el disseny com una eina per transformar la indústria i la societat. Davant l’acceleració tecnològica, defensen una formació capaç de combinar creativitat, recerca i ofici. Opinen que la universitat ha de ser un punt de trobada entre talent, recerca i empresa. Ja no n’hi ha prou amb formar bons professionals: calen persones capaces d’entendre els problemes complexos, innovar i generar impacte. La recerca, a més, ha d’estar connectada amb les necessitats reals de la societat i de la indústria. I en aquest context, Catalunya té un enorme potencial creatiu. El repte és aconseguir que aquest talent creixi aquí, es connecti amb el teixit productiu i tingui projecció internacional, un objectiu al qual Elisava busca contribuir combinant creativitat, tecnologia, pensament crític i una mirada humanista.

—Fa temps que el disseny va deixar d’ocupar-se únicament de la forma dels objectes. Què significa avui dissenyar?

—Significa entendre una realitat i intentar transformar-la. Un dissenyador ja no pensa només en productes: treballa sobre espais, serveis, experiències o sistemes. I abans d’oferir una solució ha de saber formular les preguntes adequades. Per això els nostres estudiants treballen amb reptes reals plantejats per empreses i institucions. Investiguen, fan prototips, experimenten i validen propostes. L’objectiu és que comprenguin que qualsevol decisió de disseny té conseqüències socials, ambientals i econòmiques.

—En aquest context, la intel·ligència artificial i la fabricació digital estan canviant les regles del joc. Quin lloc queda per a l’ofici?

—Un lloc fonamental. La innovació no neix de substituir l’ofici per la tecnologia, sinó de fer-los dialogar. Als nostres tallers i laboratoris conviuen processos artesanals, materials, impressió 3D, fabricació digital i intel·ligència artificial. La tecnologia amplifica les possibilitats del dissenyador, però no substitueix el seu criteri. Una eina pot generar solucions amb una enorme rapidesa, però continua sent necessari decidir quin problema volem resoldre, per a qui i amb quines conseqüències. Les mans continuen sent tan importants com els algoritmes.

«La IA i la innovació no neixen de substituir l’ofici per la tecnologia, sinó de fer-los dialogar»

—La recerca en nous materials és un altre dels àmbits en què Elisava està treballant. Cap a on es dirigeix?

—Cada vegada pensem menys a desenvolupar simplement nous productes i més a repensar la manera de produir-los. Investiguem materials sostenibles, ecodisseny, biofabricació, salut, transformació urbana i noves tecnologies aplicades als processos productius. Un dels camps és el dels ecomaterials: explorar com determinats residus poden convertir-se en nous materials biodegradables i formar part d’una economia més circular. També la intel·ligència artificial, la fabricació additiva i l’anàlisi de dades ens poden ajudar a produir millor i utilitzant menys recursos.

—La sostenibilitat ha deixat definitivament de ser una opció?

—Sí. No s’hauria d’entendre com una assignatura o com una especialitat, sinó com una manera d’abordar qualsevol projecte. Des del principi cal preguntar-se quins recursos consumeix una proposta, quin serà el seu cicle de vida, quin impacte tindrà i quin valor aporta realment. El disseny té una capacitat extraordinària per intervenir en alguns dels grans reptes contemporanis perquè connecta producció, tecnologia, comportament i experiència. Però aquesta capacitat implica també responsabilitat. Cada decisió de disseny contribueix a definir el futur que estem construint.

—Quins professionals busquen avui les empreses?

—Perfils molt més híbrids. Persones capaces d’entendre la tecnologia, però també el comportament humà; d’interpretar dades, però també necessitats i emocions; de treballar amb diferents disciplines i desenvolupar-se en entorns complexos. La intel·ligència artificial farà encara més accessibles moltes eines. Precisament per això guanyaran valor capacitats que no són tan fàcils d’automatitzar: el pensament crític, la creativitat, l’empatia, el criteri ètic o la capacitat de formular bones preguntes. Més que especialistes, necessitarem professionals curiosos, adaptables i capaços d’aprendre contínuament. El factor diferencial continuarà sent profundament humà.

—Barcelona i Catalunya han construït una important reputació internacional al voltant del disseny. Està garantit aquest lideratge?

—Cap lideratge està garantit. Cal renovar-lo constantment. Hem de ser capaços d’atreure i retenir talent, reforçar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, aprofitar les noves tecnologies sense perdre la mirada humanista i avançar cap a models productius més sostenibles. Barcelona té una combinació molt singular de cultura, indústria, emprenedoria i creativitat. El repte no consisteix únicament a conservar aquest llegat, sinó a construir el lideratge que necessitarem d’aquí a vint anys.