La immigració, com a arma electoral

En la sessió parlamentària de la proppassada setmana, el PSOE va poder salvar els mobles en aprovar dos dels tres decrets que es debateren en el Senat, atès que les Corts Espanyoles pateixen reformes.

Junts no va votar, per la qual cosa un escarransit resultat (172-171) permeté una victòria de Pedro Sánchez en el darrer minut i suant tinta. Per la seva banda, el text presentat per Yolanda Díaz fracassà perquè Unides Podem s’alineà amb el PP, Vox i UPN, per tal de fer caure el decret del Ministeri de Treball. El tàndem Montero-Belarra no en perdonarà ni una a la vicepresidenta i des del primer moment ja li fa la guitza.

Però la gran sorpresa d’aquestes negociacions fou que Junts arrencà del PSOE contrapartides en matèria d’immigració. A dia d’avui no se sap ben bé quines, perquè mentre Jordi Turull (JxC) parla d’una política integral d’immigració, Pedro Sánchez aigualeix l’acord sense explicar-ne el contingut. I el president sap perfectament que aquestes competències són de l’estat i tutelades per la Unió Europea.

En tot cas, ningú no pot dubtar que Carles Puigdemont és un bon estratega i que ha posat damunt de la taula un tema que avui preocupa i del qual es fàcil fer-ne demagògia i més quan des d’Alemanya i França arriben tamborinades preocupants, protagonitzades per una extrema dreta que pot guanyar les eleccions europees en ambdós països, tot esgrimint la perillositat de la immigració en el moment de protegir la identitat nacional.

En parlar d’aquesta qüestió, Oriol Junqueras (ERC) ja ha acusat Junts d’apropar-se al discurs de l’extrema dreta. Per la seva banda, Ada Colau (Comuns) ha manifestat que els independentistes van a la deriva i s’apropen a Vox, mentre que Salvador Illa (PSC) comentà que la ultradreta marca l’agenda de Junts i Laia Estrada (CUP) que és un discurs racista, per tal d’esgarrapar quatre vots.

Totes les opinions pretenen desautoritzar la gent de Puigdemont. Però possiblement caldria aprofundir una mica més en el tema i ser capaços uns i altres d’endinsar-se en un debat que no es perdi en posicionaments només de cara a la galeria.

No hi ha dubte que tots els partits tenen un any per endavant i volen reforçar-se davant les properes eleccions catalanes. L’independentisme hi arribarà dividit i molt possiblement sorgeixin altres operadors. Fins ara Junts es trobava en una situació difícil. No forma part del govern de Catalunya, no presideix cap ajuntament dels principals del país i a Madrid només gaudeix de set escons, però que han estat decisius perquè Pedro Sánchez hagi renovat mandat i continuï a La Moncloa. I és aquí on rau la seva força que li ha permès l’acord de l’amnistia i ara el debat sobre possibles transferències en immigració, que haurà de negociar el govern de la Generalitat d’ERC amb el PSOE.

Males llengües afirmen que Junts basarà en els propers mesos el seu discurs en qüestions migratòries. Pretenen controlar la regulació, els fluxos, expulsar delinqüents reincidents, etc., etc... atès que segons ells posen en dubte la nació catalana. Proposen un seguit de mesures que des de l’oposició són impossibles d’aplicar, per la qual cosa allò que s’haurien de posar com a objectiu és governar Catalunya. Però de moment ho fa ERC en solitari i ningú no li pot imposar un programa ni un full de ruta. No costa gaire per part d’un grup parlamentari demanar la lluna quan no es tenen responsabilitats de govern.

És possible que els estrategues de JxCat vulguin apropiar-se del discurs de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Representa una ultradreta independentista catalana que ja ha amenaçat en ser present en la graella de sortida de les eleccions catalanes, la qual cosa pot limitar moltíssim les aspiracions de la colla d’en Puigdemont.

L’any 2024 es presenta a casa nostra com un any pre-electoral i amb eleccions europees a l’estiu. Seria bo que les formacions polítiques afrontessin un tema complicat com el de la immigració amb la màxima seriositat i lluny de posicions xenòfobes i demagògiques.

Subscriu-te per seguir llegint