Alsina, Allende i Jara, màrtirs d’un altre 11 de setembre

Puntual a la cita com sempre, ja ha sortit l’edició catalana de l’Agenda Llatinoamericana 2024, que enguany porta per lema: Descolonitzar el món i la vida, missió alliberadora. A modus de recordatori, direm que aquesta publicació va ser creada a El Salvador pel bisbe de Balsareny Pere Casaldàliga, juntament amb el jesuïta Luis Vigil. Ambdós són deixebles d’Oscar Arnulfo Romero, l’arquebisbe de San Salvador que va ser assassinat d’un tret al cor per un franctirador, el 24 de març de 1980, mentre celebrava la missa, a la capella de l’Hospital de la Divina Providència de la Colònia Miramonte de San Salvador.

Els esquadrons de la mort eren una milícia organitzada, capitanejada per l’ex major de l’exèrcit Roberto d’Abuisson, fundador del partit ultradretà Arena. No és cap secret que aquests esquadrons, i nombrosos grups paramilitars llatinoamericans, estaven inspirats per la CIA.

L’objectiu d’aquestes bandes, uniformades o de paisà, sovint protegides per l’status quo de cada país, era intimidar i fer operacions de càstig contra els dirigents camperols i els líders de les comunitats indígenes. Els religiosos que varen donar suport a lluites populars, també varen ser blanc d’aquests terroristes que varen assassinar impunement, durant anys, a nombrosos ciutadans anònims i no tan anònims, començant pel mateix Che Guevara i continuant amb el sacerdot colombià Camilo Torres o el capellà obrer de Castelló d’Empúries Joan Alsina de qui aquest dia 19 es commemorarà el 50 aniversari del seu assassinat.

Precisament ahir va fer 50 anys del cop d’estat del general Pinochet, un militar que va encapçalar un règim filofeixista que va eliminar físicament a milers de militants d’esquerra a Xile, començant pel mateix president Salvador Allende que va morir defensant el palau de la moneda, seu de la presidència del govern, el mateix dia 11. Cinc dies més tard, el cantant Víctor Jara seria assassinat a l’Estadi Nacional de la capital xilena. Tot just tres dies després, correria la mateixa sort el sacerdot gironí Mn. Joan Alsina, que va ser mort vilment a Santiago per elements de l’exèrcit, que primer el varen torturar i després matar i llençar el seu cos al riu Mapocho.

Relacionat amb aquests fets direm que la mateixa Agenda Llatinoamericana, el Fòrum Joan Alsina i Justícia i Pau de Girona, han editat un llibret (El testimoni de Salvador Allende i Joan Alsina, 50 anys després), un opuscle destinat a destacar el testimoni d’ambdós personatges, assassinats pel colpisme pinochetista. Al voltant d’aquest llibret, s’han programat 14 actes de presentació a les nostres comarques.

Tornant a l’agenda, direm que amb el nostre soci de tantes lluites, l’incansable Llorenç Carreras, hem pintat un mural de 4x2 m en el que reproduïm la imatge d’Allende, Alsina i Jara, tres militants de la Unitat Popular que varen dur el seu ideal del socialisme en llibertat i també el seu compromís polític, social i en el cas d’Alsina també religiós fins les últimes conseqüències.

Enguany l’agenda comença amb un article d’Óscar Duarte del colectivo ciudadano de Santiago, en el que es fa una reflexió sobre el que va representar el cop d’estat, ara fa justament 50 anys.

Quan a finals de 1970 la Unitat Popular arriba al poder, inicia tot un seguit de nacionalitzacions, fonamentalment en el sector minaire, que no agraden a les multinacionals majoritàriament nord-americanes que, fins aleshores, feien i desfeien en el país. A partir d’aquí aquests actors internacionals i la dreta local, comencen a desestabilitzar la situació provocant boicots, vagues i manifestacions de tota mena, que creen una sensació de caos que és convenientment amplificada pels mitjans de comunicació privats, fonamentalment pel diari El Mercurio. L’ambient es va crispant i arriba al seu punt més àlgid amb una vaga de transportistes que durarà diverses setmanes, deixant al país paralitzat i desproveït.

Aquesta situació, greixada convenientment des de l’exterior, compte amb el suport de les classes mitges benestants que surten al carrer desafiant al govern. Aquest descontentament crea el brou de cultiu ideal perquè l’11 de setembre de 1973, s’alci un grup de militars que provoquen un cop d’estat animat des de Washington, que sembla que va ser finançat par la ITT, reproduint uns fets que els americans ja havien promogut a Indonèsia (Suharto/Sukarno) i que, més endavant, repetirien a l’Argentina, Uruguai, Paraguai, Brasil... Els militars eliminaren totes les cooperatives i els avenços en matèria laboral i imposaren un règim econòmic ultraliberal, inspirat per l’economista jueu Milton Friedman, un dels principals representants de l’anomenada escola de Chicago.

El mes passat, diversos mitjans es varen fer ressò d’un podcast promogut per l’escriptor bielorús resident als EUA Eugeni Morozov, que estudia les implicacions polítiques i socials de la tecnologia. En aquest treball l’investigador explica que, sense deixar-se intimidar per l’escenari presidit encara per la guerra freda, Allende va provar d’arrabassar el control de la tecnologia a les multinacionals i les agències d’intel·ligència amb la finalitat d’utilitzar-la per a crear una economia més igualitària. Aquesta gosadia, els americans, no la varen poder tolerar i varen donar l’OK per tirar endavant el sanguinari cop d’estat.

L’agenda també reprodueix el darrer discurs del president màrtir als seus compatriotes poc abans que el Palau Presidencial fos bombardejat per la força aèria. Compta amb la tradicional col·laboració dels teòlegs brasilers Leonardo Boff i Frei Betto i altres ments brillants, fonamentalment radicades a Llatinoamèrica. L’agenda aglutina veus crítiques i continguts avançats elaborats al voltant de propostes culturals i polítiques que abracen un ampli espectre, que abasta una visió plural que engloba el pensament cristià més progressista, el marxisme heterodox, així com pensadors socialistes i ecologistes, gent de mentalitat oberta que per damunt de tot defensen la idea de la pàtria gran vers la pàtria major.

Subscriu-te per seguir llegint